La crisi financera i de la construcció ha obligat a moltes empreses del sector de la premsa gratuïta a reorientar els seus negocis. Les que han resistit l’embat, han hagut d’escollir entre estrènyer el cinturó de les tirades, la distribució o les pàgines de les seves publicacions, o buscar nous arguments per arribar abans i millor que la seva competència als lectors i als anunciants.

No són pocs els casos de publicacions locals que han plantat cara a la crisi invertint, la qual cosa els permet ser molt més competitiu en un moment en què el client té el pressupost just per escollir un sol canal: el millor. El Bon dia de Lleida i l’Extra de l’Anoia, per posar dos exemples, han augmentat la seva cobertura territorial; altres han optat per millorar la presentació dels seus continguts com és el cas de Capgròs de Mataró i encara n’hi ha que des de la cultura del paper s’atreveixen a obrir canals digitals, com el Contrapunt de Mollet.

El sector de la premsa gratuïta, està clar, és empresarialment dinàmic perquè, a més de jugar el paper que li pertoca des del punt de vista periodístic (fiscalitzar el govern, donar veu a tots els sectors socials, generar opinió, etc) té cultura de mercat: si no es fa negoci, no es poden tenir bons professionals i no es pot ser informativament competitiu. Aquest esperit emprenedor es tradueix en publicacions de gran qualitat i lideratge en audiències. El mercat està molt dur per tothom, però millor entrar-hi amb arguments de pes i dades, que apel·lar a raons intangibles com la tradició o el prestigi.